dilluns, 8 de gener del 2018

La Teoria del TOT

Quan els humans van començar a veure que les lleis de la naturalesa es podien descriure amb fórmules matemàtiques, a les que van anomenar lleis, van intentar cada cop anar més enllà en la formulació d'aquestes. Les primeres que podríem dir eren universal van ser les de Kepler i després Newton. Altres podrien ser, per exemple, les d'Ohm, Maxwell o Mendel.

Poc a poc es van anar descobrint interrelacions entre la matèria i es va trobar la nova força electromagnètica. La força de la gravetat ja es coneixia. Molt més endavant, cap el 1970, es van conèixer les forces relatives a les partícules que formen els àtoms, com són les forces nuclears fortes i febles, però que a nivell quotidià no les podem apreciar per no ser de llarg abast i actuar només a nivells atòmics.

Quan va aparèixer Einstein en el món de la física, a primers del segle XX, tot el coneixement fins el moment va trontollar. En part també el va ajudar Planck, creador de la teoria quàntica. Les coses ja no van ser com fins aleshores. Einstein va intentar tota la seva vida unificar la força gravitatòria amb la quàntica sense aconseguir-ho. El que volia era ajuntar en una única fórmula matemàtica les lleis que afecten la matèria macroscòpica (gravetat) amb la microscòpica (quàntica)

No va ser fins els anys 60 del segle XX en que van començar a sorgir teories que unificaven les noves forces aparegudes, ja conegudes d'uns anys abans. Així el 1969 Weinberg, Glashow i Salam van definir una teoria per ajuntar la força electromagnètica i la nuclear feble dins del model electrofeble. Posteriorment es va definir el Model Estàndard de la física de partícules que descriu les relacions entre interaccions fonamentals conegudes, tres de les quatre forces, i les partícules elementals que composen tota la matèria. És una teoria quàntica de camps desenvolupada entre 1970 i 1973 i que és consistent amb la mecànica quàntica i la relativitat especial, per tan no inclou la gravetat, la quarta força existent.


El que es busca és aquesta Teoria del Tot, en anglès se la coneix com ToE (Theory of Everything), és que permeti unificar la mecànica quàntica amb totes les altres quatre forces fonamentals, inclosa la gravetat. Ara per ara, els esforços es concentren en la Teoria de Cordes, coneguda també com Teoria M. Aquestes cordes tindrien una mida de 10-35 metres que correspon a la distància de Planck.
Segons la freqüència de vibració d'aquestes cordes s'originaria una partícula o una altra, així podríem obtenir un electró o un protó.

Però no acaben aquí els problemes, aquesta teoria necessita per poder funcionar l'existència de 10-11 dimensions, quan nosaltres nosaltres només som capaços de percebre quatre, les tres dimensionals i la del temps. Segons aquesta teoria la resta de dimensions estan plegades i no les notem. Per ara els físics i matemàtics treballen sobre el tema però encara l'han de continuar desenvolupant, fins i tot els hi falta teoria matemàtica per arribar a resoldre-la.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 217 de gener de 2018


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada