Quan
els humans van començar a veure que les lleis de la naturalesa es
podien descriure amb fórmules matemàtiques, a les que van anomenar
lleis, van intentar cada cop
anar més enllà en la formulació d'aquestes. Les primeres que
podríem dir eren universal van ser les de Kepler i després Newton.
Altres podrien ser, per
exemple, les d'Ohm, Maxwell o
Mendel.
Poc
a poc es van anar descobrint interrelacions entre la matèria i es va
trobar la nova força electromagnètica. La força de la gravetat ja
es coneixia. Molt més
endavant, cap el 1970,
es van conèixer les forces relatives a les partícules que formen
els àtoms, com són les forces nuclears fortes i febles, però que a
nivell quotidià no les podem apreciar per no ser de llarg abast i
actuar només a nivells atòmics.
Quan
va aparèixer Einstein en el món de la física, a
primers del segle XX, tot el
coneixement fins el moment va trontollar. En part també el va ajudar
Planck, creador de la teoria quàntica. Les coses ja no van ser com
fins aleshores. Einstein va
intentar tota la seva vida
unificar la força
gravitatòria amb la quàntica sense aconseguir-ho. El
que volia era ajuntar en una única fórmula matemàtica les lleis
que afecten la matèria macroscòpica (gravetat) amb la microscòpica
(quàntica)
No
va ser fins els anys 60 del segle XX en que van començar a sorgir
teories que unificaven les noves forces aparegudes, ja conegudes
d'uns anys abans. Així el 1969 Weinberg, Glashow i Salam van definir
una teoria per ajuntar la força electromagnètica i la nuclear feble
dins del model electrofeble. Posteriorment es va definir el Model
Estàndard de la física de partícules que descriu les relacions
entre interaccions fonamentals conegudes, tres de les quatre forces,
i les partícules elementals que composen tota la matèria. És una
teoria quàntica de camps desenvolupada entre 1970 i 1973 i que és
consistent amb la mecànica quàntica i la relativitat especial, per
tan no inclou la gravetat, la quarta força existent.
El
que es busca és aquesta Teoria del Tot, en anglès se la coneix com
ToE (Theory of Everything), és que permeti unificar la mecànica
quàntica amb totes les altres quatre forces fonamentals, inclosa la
gravetat. Ara per ara, els esforços es concentren en la Teoria de
Cordes, coneguda també com Teoria M. Aquestes cordes tindrien una
mida de 10-35 metres que correspon a la distància de
Planck.
Segons
la freqüència de vibració d'aquestes cordes s'originaria una
partícula o una altra, així podríem obtenir un electró o un
protó.
Però
no acaben aquí els problemes, aquesta teoria necessita per poder
funcionar l'existència de 10-11 dimensions, quan nosaltres nosaltres
només som capaços de percebre quatre, les tres dimensionals i la
del temps. Segons aquesta teoria la resta de dimensions estan
plegades i no les notem. Per ara els físics i matemàtics treballen
sobre el tema però encara l'han de continuar desenvolupant, fins i
tot els hi falta teoria matemàtica per arribar a resoldre-la.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
217 de gener de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada