Quan mirem per
primer cop el planeta Saturn de ben segur que el que més ens
impressiona són els seus anells, esdevé una imatge inesborrable a
la nostra retina per molts anys que passin.
Però què són els
anells, de què estan formats i perquè es formen?, tots els planetes
en tenen?
Anem per parts, no
tots els planetes tenen anells, però en el nostre sistema solar sí
que en tenen els quatre planetes exteriors, Júpiter, Saturn, Neptú
i Urà. Els planetes interiors no tenen anells.
El més vistosos són
els de Saturn i després, a distància, Urà, Neptú i Júpiter,
aquests dos darrers quasi empatats.
 |
| Anells a Júpiter |
Els anells estan
formats en el cas de Saturn per trossos de gel d'aigua i roques,
alguns de mides com cases, altres de centímetres i, també, per
molta pols de gel. En el cas dels altres planetes estan formats per
roques fetes de silicats.
Els anells de Saturn
van ser vistos per primer cop per Galileu el 1610, però no es va
imaginar que eren anells al voltant del planeta sinó una mena de
nanses o bonys. Va ser Huyghens el 1659 que els va identificar com
anells que voltaven el planeta sense tocar-lo. Encara que s'estenen
entre els 7.000 km de la superfície del planeta i quasi els 300.000
km. La massa total dels anells equivaldrien a la d'un asteroide de
500 km de diàmetre.
Els d'Urà van ser
descoberts el 1977 per un equip d'astrònoms i confirmats, i ampliats
en nombre, per la sonda Voyager 2 i el telescopi Hubble fins els 13
que es coneixen actualment. Els de Júpiter i de Neptú són els més
febles de tots i els va descobrir també la sonda Voyager 2. Júpiter
presenta tres anells i un halo interior formats tots per pols
microscòpica. Neptú presenta cinc anells també formats per pols
microscòpica.
En quant a la seva
formació, no està gaire clara, però darrerament, el 2010, uns
científics americans van proposar que els anells gelats de Saturn
s'havien format per l'acció de la gravetat del planeta sobre una o
més llunes atrapades i que per la força de marea les va acabar
destruint. Això passa quan la força de gravetat és superior a la
força de cohesió de la lluna atrapada. Semblaria que els altres
planetes en lloc d'atrapar llunes només van atrapar pols.
No només s'han
descobert anells en planetes, el 1997 es va descobrir a un asteroide
de nom Cariclo. Té 250 km de mida, transita entre Saturn i Urà i es
va detectar que alguna cosa li passava, doncs variava de
lluminositat. El 2014 es va concloure que estava rodejat per un anell
de material que segons com li feia ombra. Van resultar ser dos anells
de gel que equivaldrien a una pedra de 4 km de diàmetre feta pols.
Se suposa que estan fets de cristalls de gel provinents d'algun
impacte i, que a més, hauria d'haver estat suau, d'altre manera el
material hagués sortit rebotat i la feble gravetat de l'asteroide no
l'hauria pogut retenir.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
206 del febrer de 2017
