dilluns, 2 d’octubre del 2017

La sonda Cassini-Huyghens

Fa 20 anys, el 1997, va ser llançada aquesta sonda a l’espai amb la idea de fer un llarg viatge per visitar el planeta Saturn i fer-hi una llarga estada. Es tracta d’una sonda no tripulada projectada per la NASA, ESA i ASI (Agència Spaziale Italiana).

Va se llançada des de Canyaveral el 15 d’octubre de 1997 i va estar 7 anys viatjant per arribar a l’òrbita de Saturn l’1 de juliol de 2004. Constava de dues parts, la pròpia nau Cassini i la sonda Huyghens. El desembre del mateix any es van separar. La Huyghens va anar a estudiar Tità, el major satèl·lit de Saturn, i es va posar a la seva superfície el gener de 2005. Ha sigut la nau que ha tocat la superfície d'algun lloc més lluny de la Terra.

La Cassini va continuar orbitant Saturn per estudiar-lo en profunditat, convertint-se en la primera nau que se li posa en òrbita, encara la quarta nau que el visita. Abans l’havien visitat la Pioneer 11 i les Voyager 1 i 2.

Teòricament havia d’acabar el 2008 però, finalment s’ha allargat fins el 15 de setembre 2017, en el que la Cassini amb el combustible esgotat s’enfonsarà dins l’atmosfera gasosa del planeta autodestruint-se. Amb aquesta maniobra s’evitarà que es pugui estavellar contra Tità o Encèlad i s'evitarà qualsevol risc de possible contaminació.

El principal objectiu d’aquest projecte era l’estudiar de prop el planeta i el seu sistema d’anells i llunes. Tenint un especial interès per la seva dinàmica magnestosfera i per la superfície i atmosfera de Tità. Durant l’estudi d’Encèlad es va descobrir que enviava partícules de gel cap a l’espai, tenint aquest raig més de tres vegades el diàmetre de la pròpia lluna. A més aquestes partícules ajudaven a engreixar l’anell E de Saturn. Com que es va apropar fins a 25 km de la seva superfície va poder observar que en ella existia una mena d’oceà, susceptible de contenir vida.
Saturn eclipsant el Sol (Foto: NASA)

Un cop finalitzats els seus teòrics 4 anys d’estudi i, veient que es podien allargar, van fer les missions Equinocci i Solstici.

A finals de 2016 va començar la darrera fase que es va anomenar el Gran Final, la qual per sí mateixa podria ser considerada una tercera missió. A partir d’aquest abril de 2017 va començar tot un seguit d’agosarades òrbites, aprofitant per passar ben a prop de Tità, voltarà prop dels anells de gel, per a fer finalment una sèrie de 22 capbussades entre el planeta i els seus anells. I el 15 de setembre de 2017 es submergirà a l’atmosfera de Saturn, autodestruint-se.

Finalment haurà fet 293 òrbites a Saturn i visitat Tità en 126 ocasions. Per arribar a Saturn va ajudar-se gravitacionalment de Venus, la Terra i Júpiter. Va implicar a 33 països amb unes 5.000 persones involucrades. El cost va superar els 3.000 milions de dòlars.

Amb la sonda Cassini hem pogut veure en longituds d'ona que l'ull humà no hi pot veure i sentir el camp magnètic i les diminutes partícules de pols que cap mà humana podria detectar, segons explica la NASA. Quan hi tornarem?

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 214 de l'octubre de 2017