Les llunes de Júpiter – Io i Europa

Quan mirem Júpiter per un telescopi i veiem els seus quatre satèl·lits principals, Io, Europa, Ganimedes i Cal·listo, el primer que ens va al cap és que estem veient un sistema solar en miniatura. Són els que va veure en Galileu per primer cop el 1610 amb una lent de 20 augments. En total a Júpiter se li coneixen 67 satèl·lits naturals.

Gràcies a les sondes espacials, com les Pioneer dels '70, Voyager del '79, Galileu del '95 i Cassini del 2000, en tenim molt més coneixement.

Io i Europa són una mica més petits que la nostra Lluna. Entrant en detalls, Io és el més proper al planeta i, per tant, el més afectat per les forces de marea. Això implica que pateix l'atracció gravitatòria de la gran massa de Júpiter i els altres satèl·lits, tot plegat li produeix una gran força de fricció interna que l'escalfa i, com conseqüència, a la seva superfície es detecten fins a 400 volcans. Pel mateix efecte de marea el terra d'Io s'arriba a deformar fins a 100 metres. És el cos amb més activitat de tot el sistema solar. Els plomalls volcànics de diòxid de sofre arriben fins a 500 km d'alçada escampant sofre, al tornar a caure, per damunt del satèl·lit.

Io

Europa

Aquest sofre pot ser de diversos colors segons, vermell, groc o negre, segons com cristal·litza, en funció de la temperatura. Aquest material és el que tapa tots els impactes de meteorits i presenta la seva superfície ben llisa i jove. Les partícules emeses pel volcans són ionitzades per l'intens camp magnètic jovià i es carreguen elèctricament, sent molt perilloses per les sondes que es vulguin aproximar. És el tercer satèl·lit del planeta i el quart de tot el sistema solar.

Presenta una tènue atmosfera que minva quan es produeix un eclipse de Sol degut al planeta Júpiter, fet que ocorre 2 hores cada 1,7 dies i es recupera quan li torna a escalfar el Sol.

Europa és el més petit del quatre satèl·lits i el sisè del sistema solar. A la seva superfície només es detecta gel d'aigua a la capa superficial, però es creu que té dues capes internes més, una de roca, en la forma de silicats, i la més interna de ferro. També pateix de les forces de marea que li generen calor intern que arriba a fondre el gel que està en contacte amb la cap rocosa. Aquesta existència d'aigua líquida és la que fa pensar als científics que podria existir algun tipus de vida en ella. Aquests moviments interns també li provoquen que s'esquerdi la cap gelada externa, a -170ºC, i escapin plomalls, com guèisers, d'aigua que poden assolir els 200 km d'alçada.

La capa d'aigua gelada s'estima que fa uns 30 km de gruix i fins els 100 km és líquida. Es pensa que la quantitat d'aigua a sota els oceans d'Europa poden contenir el doble d'aigua de tota la que existeix a la Terra.

Fa una volta a Júpiter cada 3,5 dies, el que seria el seu any, i sempre ofereix la mateixa cara al planeta, com Io.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 211 del juliol de 2017