El 4 d'octubre de
1957 va fer 60 anys que va començar la carrera espacial amb el
llançament del satèl·lit artificial Sputnik per part de l'URSS,
l'antiga Unió Soviètica. Així va començar l'exploració, i al
temps, l'explotació de l'espai al voltant del nostre planeta.
Perquè aquest any?,
bastant fàcil. Aquell any va ser l'Any Geofísic Internacional,
promogut pel Consell Internacional d'Unions Científiques, entitat fundada el 1931 com una organització internacional no governamental abocada a la cooperació internacional per l'avanç de la ciència.
I
aprofitant el fet, el president Eisenhower dels Estats Units va
declarar que, al llarg de l'any, posarien un satèl·lit en òrbita.
Els
russos, Koroliov,
enginyer en cap de l'oficina de disseny OKB-1, i Tijonràrov,
col·laborador seu, ja
estaven preparant un llançament. Tenien
un coet propulsor, un
Semiorka modificat,
capaç per pujar un satèl·lit d'1,4
tones de pes i posar-lo en òrbita. Però
vista
l'amenaça de que el nord-americans
guanyessin la partida, van optar per reduir el pes del satèl·lit i
deixar-lo en 30 kg. Així va néixer el Proteishi
Sputnik,
el Satèl·lit Simplificat, o
PS-1.
Com
podeu veure a la imatge es tracta d'una esfera metàl·lica polida de
58 cm de diàmetre i
83 kg de pes.
Eren
dos hemisferis fabricats en alumini de 2 mm de gruix units amb 36
cargols i una junta de goma. El seu interior estava pressuritzat amb
nitrogen a 1,3 atm. No
tenia cap sistema d'estabilització i al seu interior contenia
un
parell de transmissors i un sistema de control de temperatura i
pressió molt senzill. Les
seves típiques antenes feien 2,4 i 2,9 m de llargada.
Viatjava
a una velocitat de 29.000 km/h i es podia veure amb
dificultat, magnitud 6,
des de la Terra. Cada 96,2 minuts feia una òrbita. El
que sí que es veia era una etapa del coet de 27 m. visible amb
magnitud 1. El
van llançar des de les
estepes
del Kazakhstan, on encara es troba el Cosmòdrom de Baikonur.
Els
científics russos van obtenir informació de la densitat de les
capes altes de l'atmosfera i la propagació de les seves senyals de
ràdio va ajudar a comprendre millor la ionosfera.
Els
EEUU
no van
llançar el seu
primer
satèl·lit
orbital fins
l'1 de febrer del 1958 amb
l'Explorer
1 el
que va descobrir els cinturons de radiació de Van Allen.
Però
els russos els hi havien guanyat la partida. Segur
que molts radioafeccionats del moment van seguir la seva pista
capturant el seu conegut
bip-bip.
Va
ser l'nici de les deixalles espacials que actualment
ja puja fins a 17.000 objectes
residuals dels
40.000 enviats. De
tots ells només un 10% estan actius.
Els senyals van continuar durant 21 dies fins que la vida de tres bateries de plata-zinc, que pesaven 51 kg, dues per als transmissors i l’altra per a la ventilació, es van esgotar el 26 d’octubre. Sputnik es va cremar en tornar a entrar a l’atmosfera de la Terra el 4 de gener de 1958 després de fer 1.440 òrbites. El camí cap a les estrelles era obert, va dir en Koroliov.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
216 del desembre de 2017