Per
eclipsi entenem l'ocultació total o parcial d'un astre per la
interposició d'un altre astre entre ell i l'observador i
per trànsit entenem el pas d'un dels planetes interiors per davant
del disc solar.
Així
d'eclipsis
tenim de Sol
i de Lluna.
El de Sol
pot ser total, parcial, anul·lar o híbrid i el de Lluna,
només, total o parcial. Els trànsits només poden ser provocats per
Mercuri i Venus, planetes interiors i, en proporció, són molt menys
vistosos que els eclipsis, doncs només tapen una part molt petita
del disc solar. Els planetes exteriors mai podran produir un eclipsi
ja que no poden posar-se mai entre el Sol i la Terra pel
fet de tenir les seves òrbites externes a la de la Terra, respecte
del Sol.
Segons
una pàgina de la NASA escrita per en Fred Espenak, en
els darrers 5.000 anys hi ha hagut 11.898 eclipsis de
Sol, dels
quals un 35,3% han sigut parcials (4.200), un 33,3% anulars (3.956),
26,75% totals (3.173) i un 4.85 híbrids (569). Els híbrids són els
que en una part són totals i l'altre part, inici o final, anulars.
En
quan al nombre d'eclipsis per anys també és variable, pot oscil·lar
entre 2 i 5 per any. De totes formes el 72,5% dels anys només en
passen dos, un 17,5% tres, un 9,5% quatre i, només, un 0,5% cinc
ocasions.
El
màxim eclipse total possible és de 7m 31s. El 16 de juliol de 2186
serà de 7m 29s. La durada depèn de la proximitat de la Lluna a la
Terra i que sigui d'un tipus o d'altre de l'alineació dels eixos
dels tres astres. Des de Catalunya en podrem veure un a l'agost del
2026.
 |
| Trànsit de Mercuri 2016 segons previsió de la NASA |
En
quant a trànsits de Mercuri se'n produeixen uns 13 cada segle i de
Venus dos, aparellats cada 8 anys i amb una separació després de
105-121 anys.
Els
de Mercuri, aquest tres propers segles, ocorreran a primers dels
mesos de maig i novembre. Per cadascun al maig hi haurà dos el
novembre. En els de novembre el planeta es veu un 20% més petit per
estar més a prop del Sol, periheli. Ocorren amb una freqüència de
3, 7, 10 i 13 anys, sent l'ordre variable, segons passin en un mes o
d'altre.
En
quan a Venus en els darrers sis segles han ocorregut 81 trànsits, al
juny un 54,3% i al desembre un 45,7%. El trànsits succeeixen en
períodes de 8 – 105,5 – 8 – 121,5 anys degut a que cada 8
voltes al Sol de la Terra, Venus en fa 13.
També
podem veure trànsits del satèl·lits de Júpiter sobre del seu
planeta i darrerament amb les sondes enviades a l'espai hem pogut
gaudir d'un trànsit de Fobos per davant del Sol vist des de Mart i
també ens ha mostrat trànsits de Mercuri des de Mart. També s'ha
pogut veure un trànsit de Lluna vist des de la sonda Estereo situada
a més d'un milió de quilòmetres de la Terra.
Per
a ampliar la informació es pot consultar les pàgines d'en Fred
Espenak de la NASA a http://eclipsewise.com/eclipse.html
i http://eclipsewise.com/transit/transit.html
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
198 del juny de 2016
