La
paraula cometa prové de la grega kométes,
que significa cabellera, que
lliga prou amb una altra manera de denominar-los, estels amb cua.
Se'ls
coneixen fa molts segles, els xinesos ja en parlaven, però la
primera descripció correspon a Aristòtil en el 372 aC, encara
que sistemàticament van apareixent cometes visibles a ull nu. Alguns
autors calculen, que de mitjana, s'observa
un
per any.
Potser el més conegut és el Halley del qual ja es coneix que va
aparèixer l'any 467 aC.
Són
astres del sistema solar que, en un principi, es va pensar que eren
simples fenòmens atmosfèrics. Ara se sap que no és així, que
provenen del núvols d'Oort, més enllà de Plutó, o del
cinturó de Kuiper, després
de Neptú, i que dintre del
seu propi moviment, qualsevol pertorbació
el fa caure cap el Sol en
una òrbita parabòlica. El seu punt de partida també defineix si
serà un cometa periòdic, d'òrbita curta (cinturó de Kuiper) o
llarg (núvol d'Oort) o bé
un cometa que només passarà un cop i no tornarà mai més.
Tenen
diferents tipus de cues, fins a tres se'ls hi coneixen. La de gas,
que segueix la direcció contrària al Sol, la de pols i la iònica,
descoberta fa pocs anys. A
partir del moment de la invenció del telescopi es van començar a
detectar molts més i estudiar-los millor i conèixer
que podien ser periòdics. El
primer astrònom que s'hi
va fixar va ser Edmund Halley qui
va predir, el 1682, una nova
aparició del cometa que
porta el seu el 1758. Té un
període de 76 anys.
 |
Cometa
Comiz02 – Autor:
JC
Casado
|
En
qualsevol moment i amb un bon telescopi es poden observar fins a 200
cometes transitant pel cel. Darrerament els més vistos han estat el
Hyakutake (1996), Hale-Bopp (1996), MaNaught (2007) i el Holmes
(2007). El darrer pas del Halley va ser el 1986.
En
els darrers 30 anys s'han llençats 11 sondes per a estudiar els
cometes. Sis d'elles van anar dirigides a l'estudi del cometa Halley
en el seu darrer pas. De la
resta, les més conegudes
són:
-Stardust (NASA) que el 2004 va prendre mostres de la cua del cometa
Wild-2 i les va portar a terra
-Rosetta
(ESA) que després de 10 anys de viatge va posar-se en òrbita del
cometa Txiriumov- Geramisenko, el
2015, i va deixar a sobre del
cometa la sonda Philae que encara l'està estudiant.
-Deep
Impact (NASA) que el 2005 va apropar-se al cometa Temple-1 i li va
llançar un projectil per estudiar el
material que composava el cometa a través del material ejectat.
Alguns
cometes han tingut finals visiblement tràgics, com el
73P/Schwassmann-Wachman
que es va desintegrar el 1995 en diversos trossos que tornaran
a passar cap el 2022. O
el cometa Shoemaker-Levy
9 es
va trencar en 21
parts
per les forces de marea de Júpiter i va impactar de forma
espectacular i visible damunt del planeta el
1994.
Aquest
article està inspirat en el llibre «Aprender astronomia» (Ed.
Marcombo) de Jordi Lopesino
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
192 del desembre 2015
