Algun
cop hem vist alguna traça lluminosa travessant el cel i que no fos
un avió? Si la resposta és afirmativa, segurament el que hem vist
ha estat un meteor, o sigui, un
fenomen
lluminós que és originat en passar ràpidament un meteoroide a
través de l’atmosfera terrestre i apagar-se tot seguit, segons la
definició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Això
és el que vulgarment es coneix, de forma poc precisa, com estel
fugaç. Aquesta
expressió, encara que sembli més romàntica, no és tècnicament
correcta.
De
passada ja hem introduït una nova paraula, meteoroide. Aquest és un
sòlid
extraterrestre que orbita al voltant del Sol, més petit que un
asteroide. Així
potser ja ho tenim més clar. Una pedra més petita que un asteroide
al voltant del Sol, és un meteoroide. Quan entra a l'atmosfera
terrestre i s'escalfa amb la fricció i es crema produint llum és un
meteor. Si
no arriba cremar-se del tot i arriba fins a la superfície del
planeta, l'anomenarem meteorit.
Segons
la definició de la Real Societat d'Astronomia amb base a Londres, un
meteoroide té unes mides entre 100 micres i 10 metres. El més
normal és que tots aquestes roques amb una mida inferior a 1 metre
es volatilitzen mentre travessant l'atmosfera i només arribin a
terra els que la superin. Dintre d'aquest objectes també tenim el
que podríem anomenar com escombraries espacials, restes de
satèl·lits espacials que han acabat la seva vida útil i es
desintegren al perdre alçada i fregar l'atmosfera.
Alguns
cops, aquests objectes al cremar deixen una traça de fum i llum per
on passen, produint també un impacte acústic o explosió, tot
semblant boles de foc travessant el cel.
Altres
cops, quan la Terra, viatjant per l'espai, travessa la mateixa zona
per la qual abans havia transitat un cometa, que
havia
deixat
un bon rastre de partícules, a
l'atrapar-les
aniran cremant quan freguin la nostra atmosfera. En
aquestes circumstàncies, parlem d'una pluja de meteors, doncs poden
arribar a cremar a centenars per hora, excepcionalment milers,
semblant una veritable pluja.
Per
saber quan ha de passar la propera pluja de meteors us recomano que
consulteu la pàgina d'Astrobanyoles. A la columna del costat dret ho
indica. Si el que voleu és conèixer, en general, les seves dates us
aconsello que mireu una pàgina a internet, ja sigui la de Somyce o
la mateixa Viquipèdia. Per
saber la seva importància, sempre serà una estimació, cal buscar
el valor de TZH (tassa zenital horària) que indica quan meteors
s'esperen per hora.
Les
Leònides, al novembre, poden donar lloc a espectaculars tempestes de
meteors cada 33 anys, coincidint amb el pas del cometa Tempel-Tuttle
pel periheli, que han arribat fins a 240.000 observacions, com va
ocórrer el 1833. Ens caldrà esperar fins el 2031 per a
comprovar-ho.
Aquest
article està inspirat en el llibre «Aprender astronomia» (Ed.
Marcombo) de Jordi Lopesino
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
190 de l'octubre de 2015
