Quan
avui surts a la nit a mirar estrelles ja no és tan freqüent com
abans emportar-se un planisferi. Això és un mapa del cel dibuixat
sobre cartolina i amb un disc de plàstic giratori, que té unes
marques a les vores, per indicar el mes i dia, que et permet adaptar
el mapa a qualsevol estació i hora de l'any i et mostra les
constel·lacions que en aquell moment estan visibles.
Ara
el que es porta és una tauleta o, fins i tot un mòbil, amb un
programa que et permet a l'obrir-lo i enfocar el cel saber el què
estas veient. Amb el nom de l'estrella i el dibuix de la
constel·lació a la que pertany. Això sí ha de tenir les
coordenades GPS del punt on et trobes, res més, tan sols saber-ho
interpretar.
Així,
ara ja podem començar intentar localitzar la majoria dels objectes
de cel profund visibles a simple vista. Posem per exemple de molt
visibles les Plèiades a la constel·lació de Taure. Es tracta d'un
cúmul obert format per estrelles joves i brillants que està situat
a 410 anys-llums (al) de nosaltres. A ull nu en podem veure unes 7-8
estrelles, però si les mires amb prismàtics pots arribar a veure
dins del mateix camp unes 70. Es veu a l'hivern.
A
la mateixa estació també podem arribar a observar, encara que en
condicions de cel net i sense lluna, la nebulosa d'Orió. Estaria per
sota de les tres estrelles situades en el cinturó del Caçador, on
li penjaria el ganivet. És una nebulosa que es troba a 1.300 al de
distància. Amb telescopi millora moltíssim.
Si
el que volem és observar una galàxia, el més adient serà
observar Andròmeda a l'estiu-tardor. Cal saber ben be on es troba
però es pot veure a simple vista. És l'objecte més llunyà que pot
observar a ull nu, es troba a 2,6 milions d'al. Es veu com una
taqueta de cotó, però la formen mil milions d'estrelles, vaja, com
la nostra pròpia Via Làctia.
Un
cop superat aquest nivell, el proper que us recomano és fer un
passeig pel catàleg de Messier. Aquest astrònom, en Charles Messier
era francès (1730-1817) i treballava a l'observatori de París, on
intentava descobrir cometes. Però molts cops es trobava amb objectes
que el confonien i per evitar-ho es va fer una llista de tots aquest
objectes que el molestaven. I encara que sí que va trobar alguns
cometes, s'ha fet més famós per aquesta llista que porta els seu
nom.
Són
110 objectes de l'hemisferi nord, repartits per quasi totes les
constel·lacions i que poden ser visibles al març, prop de
l'equinocci en una sola nit. Es tracta de la coneguda com Marató
Messier.
Aquest article està inspirat en el llibre «Aprender astronomia» (Ed. Marcombo) de Jordi Lopesino
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 187 del juliol de 2015
