Per
a fer astronomia no ens cal un telescopi, al menys d'entrada; el que
sí que necessitem és tenir prou bona vista i, especialment, ganes
d'aprendre, com sempre.
El
nostre principal sensor és l'ull, que està compost de diferents
parts, còrnia, iris, pupil·la, cristal·lí i retina, aquesta plena
de sensors com els cons i els bastons. Els primers són els
encarregats de la visió en color i dels detalls fins. Els bastons
veuen en blanc i negre i són molt sensibles a la llum. Són més
nombrosos en la visió lateral o de reüll.
Abans
d'iniciar una observació astronòmica el primer que hem de fer és
acostumar la nostra vista a la foscor, com qui diu seria un
preescalfament. No és tan sols deixar que la pupil·la es dilati al
màxim, que serien uns 8 mm, fet que ens permet ser 15 cops més
sensible a la llum, sinó també permetre que es generi una
substància química en els ulls, la rodopsina, un derivat de la
vitamina A, que al cap de 15-30' d'estar a les fosques, ens
incrementa la sensibilitat alguns centenars d'unitats. Però cal anar
amb molt de compte, si després del temps d'adaptació rebem un
impacte de llum blanca, la rodopsina desapareix i cal tornar a
començar el període d'adaptació.
Una
forma de comprovar aquesta afirmació consistiria en, després
d'haver estat els 30 minuts a les fosques, tapar-se un ull amb la mà
i amb l'altre mirar durant uns segons la pantalla d'un mòbil encès.
Tornar
a tancar la font de llum, destapar l'altre ull i alternant la mirada
amb un ull i l'altre, mirar a les estrelles i comprovar la diferència
de sensibilitat que tenim entre els dos ulls. Així provarem
l'eficàcia de la rodopsina i confirmarem la necessitat de fer una
bona adaptació a la foscor.
Amb
els nostres ulls i en condicions totalment favorables, podríem
arribar a observar estrelles de magnitud 6,5, en total unes 8.500 a
tot el cel. Però el normal es veure com màxim al nostre hemisferi
2.500 o menys si hi ha una mica de lluna. Ara bé en ciutats amb
contaminació lumínica poder ni arribarem a veure 50, les més
brillants i prou.
Per
saber quantes estrelles podem veure en el cel podem fer un
experiment. Ens construirem un comptador d'estrelles. Això no és
més que una cartolina de mida A4 a la que li farem un forat rodó de
12 cm de diàmetre i en un lateral li lliguem, fent un foradet, un
cordill d'uns 40 cm. Si estirem el braç sostenint la cartolina fins
a 30 cm de l'ull i mirem a través del forat, veurem un 1% del total
del cel que podem observar. Si comptem quantes quantes estrelles
veiem i, repetim diverses vegades l'experiment, fent una mitjana i
multiplicant per 100 sabrem quantes estrelles podem veure.
Resumint
la llum vermella és l'única que no perjudica la visió nocturna i
que per aprendre a identificar les estrelles, només és qüestió de
temps, dedicació i paciència.
Aquest
article està inspirat en el llibre «Aprender astronomia» (Ed.
Marcombo) de Jordi Lopesino, us el recomano.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
184 de l'abril de 2015
