Quan es pon el Sol ...

i la tarda és clara i sense núvols el primer punt de llum que podríem observar, si fos visible a la tarda, seria el planeta Venus. El segon punt seria un altre planeta, com abans suposant que fos visible, seria Mart i el tercer Júpiter. El quart, classificats per la seva màxima brillantor seria Mercuri i el cinquè Saturn. Urà i Neptú només els podríem veure amb telescopi. Serà difícil tenir tots els planetes a la vista al mateix moment i caldrà consultar les efemèrides per tal de saber quins són els visibles per la nostra data d'observació. Al maig eren visibles tots cinc, però al llarg de tota la nit. Aconseguir que es vegin tots en un tros petit de cel sol passar cada cent anys de mitjana..

De fet, abans de que es pugui veure Saturn ja haurà aparegut la primera estrella, si estem a l'hivern, i seria Sírius, de la constel·lació del Ca Major al costat del caçador Orió. Aquesta estrella és la més brillant de totes les que són visibles a ull nu, encara que no és de les més properes a nosaltres. Si estiguéssim a l'estiu la primera estrella que veuríem seria Vega de la constel·lació de la Lira i que forma part de l'asterisme conegut com el Triangle de l'estiu.

Tot seguit les estrelles que veuríem serien Capella (Cotxer), Artur (Bover), Rigel (Orió), Procyon (Ca Menor) al tocar d'Orió, Betelgeuse (Orió), Altair (Àguila), Aldebarà (Taure), Pollux (Bessons), Espiga (Verge), Antares (Escorpí), Deneb (Cigne), Regulus (Lleó). Aquest llista està ordenada per magnitud i no per estació. Hauríem de buscar en un planisferi les que corresponen a cada estació.

Sírius tindria una magnitud aparent de -1,6 i Regulus de +1,3. El concepte de magnitud estelar va ser establert pel grec Hiparc el 127 aC. Va definir que les primeres que apareixien tenien magnitud 1 i les més febles a ull nu tenien magnitud 6. En el segle XIX es va definir que aquest marge corresponia a 100 unitats d'intensitat lluminosa. Així va sortir que una estrella de magnitud 1 és 2,51 vegades més lluenta que una de magnitud 2 i 100 cops més lluenta que una de magnitud 6.

Quan van aplicar noves tècniques de mesura més precises van veure que algunes estrelles es movien cap a valors negatius, doncs eren més lluminoses del què havien estimat, com va passar amb Sírius. Amb la mateixa escala el Sol té una magnitud aparent de -27 i la Lluna de -13. El planeta Venus de -4 i Júpiter de -3.

El número d'estrelles visibles a simple vista és aproximadament 6.500, amb només 20 estrelles de 1a magnitud, prop de 60 de 2a magnitud, quasi 200 estrelles de 3a magnitud, unes 600 de 4a magnitud, 1.600 estrelles de 5a magnitud i més de 4.000 de 6a. Suposant que les estrelles es troben escampades igual per tot el firmament, un observador en un instant podria arribar a veure, com a màxim la meitat, o sigui unes 3.200 estrelles.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 176 de l'agost 2014

Activitats industrials al Serinyadell (II)

Segons el padró del 1936 trobat a l'Arxiu Comarcal (ACPE), en aquell moment hi vivien a la finca del mas Pou, la número 4 del barri de Maixella, en Josep Castellà Planella nascut al 1864 i Maria Sala Font del 1870 amb el seu fill Miquel nascut el 1896.

Padró del 1936 de l'Aj. de Serinyà (Fons ACPE)

En aquesta casa hi va viure posteriorment en Joan Corominas Portella qui la va habitar fins el 1958 i a l'any 1960 hi va anar en Martí Masdemont de can Martí de l'Oli qui s'hi va estar fins el 1972, fent plaques de guix. Aquest home també

El molí conegut com Molinot, cap a 1930

va muntar una mena de generador elèctric per abastir la finca construint una caseta al tocar de la llera a sota del pont sobre el Serinyadell i aprofitant l'aigua que li arribava per la conducció de ciment que ell mateix va col·locar tot substituint l'anterior de ceràmica que tenia moltes pèrdues.

Va ser en Corominas qui va retirar els còdols d'una de les basses que ell va trobar i en Casademont va tirar a terra una de les dues parets per engrandir l'espai dedicat a hort. L'altre encara es manté dempeus, com símbol mut del pas del temps. Darrerament un grup de neteja i senyalització coordinat pel Centre d'Estudis Comarcals i el Centre Excursionista ambdós de Banyoles amb el suport del Consell Comarcal i del propi Ajuntament de Serinyà i amb el permís dels propietaris, van dur a terme una estassada a fons de tota la zona per tal de fer-la visitable, doncs estava tot ben embardissat.

En quant al molí de farina conegut com Molinot el que sabem de cert és que té una llinda amb la data de 1802, que possiblement sigui la data de la seva construcció. També se sap que és un molí cuber, com el de can Carreres. Això implica una gran bassa d'acumulació d'aigua per a fer funcionar el molí, mètode típic amb aquest tipus d'alimentació d'aigua tan exigua. En el nostre cas té una secció com triangular, de més de 30 metres de llargada i uns 5 metres en la seva part fonda, això li donava una capacitat acumulada de 300-350 m³ d'aigua. En la part superior encara s'observen les restes d'un bagant que permetia, al ser tancat, desviar l'aigua cap a l'hort o el mas.

Un cop tenien la bassa plena descarregaven l'aigua pel cup vers una roda hidràulica horitzontal situada en el carcavà. Aquest salt era de prop de 10 m de desnivell i feia girar la roda la qual transmetia la seva força per un eix metàl·lic fins a l'obrador situat al pis superior on es trobaven les moles i el moliner. L'aigua marxava, després de moure la roda, per un desguàs conduït cap el riu Ser.

Molí de roda horitzontal, segons dibuix de Juanelo Turriano del llibre
Tratado de Molinologia d'Antxon Aguirre Sorondo (1988)

La darrera família que el va habitar i treballar va ser la d'en Llorenç Bosch Fages, qui al 1930 tenia 68 anys, amb la seva dona Catalina Miàs Parella de 65. Era la finca identificada amb el número 5 del barri de Maixella segons la relació de cases habitables al 1930 que es troba al ACPE. Aquest home va morir de mort natural a l'agost de 1938, segons ens explica el seu nét Joaquim Bosch Illa de 85 anys i conegut a Serinyà com Cabiret. El molí va deixar de funcionar, encara que la Catalina va seguir vivint al molí.

Padró de 1930 de l'Aj. de Serinyà (Fons ACPE)

Foto de Catalina Bosch, cap a 1930

En Joaquim també ens explicà que davant de la casa, de dues plantes, hi havia uns coberts per al bestiar, una era i horts i que més endavant, més cap el sud, tornaven a tenir una altre era, de terra amb rajol vermellós, on netejaven i mullaven el gra abans de moldre'l.

També cal destacar a les rodalies d'aquesta zona tan industrial, altres punts com un petit forn de calç entre la carretera vella d'Olot i el riu Ser, abans de creuar el pont camí de la capella dels Màrtirs, que antigament, entre finals del s.XIX i primers del XX, aquesta construcció era una caseta coneguda com can Felip on Pere Illa Frigola tenia un magatzem de guix.

Així com les dues fonts al costat del Molinot, la d'en Cufí, arranjada per en Felip de can Solanas i la dels Màrtirs, una font nova creada pel mateix Felip aprofitant la surgència d'aigua existent en l'antic viver que es feia servir per a regar els horts propers. Continuant per aquesta pista del Molinot cap a les fonts, riu Ser avall, el camí continua fins que s'esvaeix entre la vegetació prop del cingle on es troba la cova dels Encantats, terreny ben ple de caus aprofitant les baumes de la pedra i del terreny sorrenc existent i que, en un parell de milers de metres ens portaria fins a trobar l'aiguabarreig amb el Fluvià.

- Article publicat conjuntament amb Rosa Cortada

Publicat a la "Revista de Banyoles" en el seu nº 970 de l'agost 2014