dilluns, 5 de maig del 2014

Vocabulari astronòmic – Solstici i equinocci


Segur que tots som conscients de que a l'estiu hi ha més hores de llum que de foscor i que a l'hivern és a l'inrevés. Així quan els dies són el màxim de llarg, en astronomia, es diu que estem al solstici d'estiu que correspon al voltant del 21 de juny i quan és la nit que és màxima, estem al solstici d'hivern que sol ser cap el 21 de desembre. Són els dies en que el Sol, a l'estiu, està més hores per sobre de l'horitzó i arriba a la seva màxima alçada al migdia, els dies anterior i posterior estarà una mica menys alt. A l'hivern, està més hores amagat per sota de l'horitzó i quan surt la màxima alçada que assoleix sobre l'horitzó és la més baixa de tot l'any.

En aquests dies del solstici d'estiu el Sol es diu que transita per sobre del Tròpic de Càncer a l'hemisferi nord i de Capricorn, el del sud, a l'hivern i per això, en aquests temps il·lumina més hores l' hemisferi per on passa.

Per passar d'un solstici a l'altre hem de passar pel mig, o sigui, cal tenir un dia en que la durada del dia sigui igual que la de la nit. Aquestos dies s'anomenen equinoccis, del llatí equi-igual i nocci-nit, i en ells tan el dia com la nit duren dotze hores. Corresponen cap el 22 de març i 22 de setembre, que són els dies en que es canvia d'estació. En aquests moments es diu que el Sol travessa l'equador.

En el pols la cosa varia. En el pol nord entre els equinoccis de primavera i de tardor, és sempre de dia i després entre el de tardor i el de primavera, sempre de nit. Al pol sud just al revés.

Resumint, per l'hemisferi nord:
20-21 de març – equinocci de primavera, igual durada dia i nit, comença la primavera
22-23 de juny – solstici d'estiu, màxima durada del dia, comença l'estiu
22-23 de setembre - equinocci de tardor, igual durada dia i nit, comença la tardor
21-22 de desembre - solstici d'hivern, màxima durada del dia, comença l'hivern.
Depenent dels anys pot ser tan un dia com l'altre.

Aquestes dates implica que, actualment, les durades de les estacions no són iguals, així la primavera dura 92 dies i 19 h, l'estiu 93 d 15h, la tardor 89d 19h i l'hivern 89 dies. Com es veu a l'hemisferi nord l'estiu és 4,6 dies més llarg i la primavera 3 dies més llarga que la tardor respecte de l'hemisferi sud. Per això els estius allà són més forts i els hiverns més durs, per tan és una raó per trobar més gel al pol sud. En aquest aspecte també hi ajuda que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és una circumferència sinó una el·lipse molt poc excèntrica, així la cara nord del planeta es troba una mica més lluny del Sol al nostre estiu que a l'estiu del sud i per això allà escalfa més enllà.


Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 173 del maig 2014

La contaminació lumínica a la comarca del Pla de l'Estany


Abans de començar caldrà definir què s'entén per Contaminació Lumínica (CL). Segons la definició que dóna l'associació Cel Fosc a la seva pàgina és “l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions, horaris o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums”

El cel de Banyoles vist des del Pla de Martís

A partir d'aquí podem especificar una mica més.

En Intensitats, vol dir que estem il·luminant en excés una zona determinada, què no li calen tants watts de consum i en conseqüència que estem malbaratant diners.

En Direccions, vol dir que no estem enfocant correctament els llums, que la llum s'escampa per sobre de l'horitzontal i se'n va fins a l'infinit, no arribant mai a terra. També estem malbaratant recursos.

En Horaris, vol dir que fora dels aspectes de seguretat, tots els llums sumptuaris o comercials cal apagar-los a les 24 hores, a excepció d'alguns monuments reconeguts i en dies assenyalats. A la nit potser no cal tenir cap aparador il·luminat ja que no circula possible clientela.

En Rang Espectral, vol dir que cal utilitzar bombetes que emetin en un rang visible pels humans però que no molesti a cap altre espècie de l'ecosistema nocturn. Pensem que a la nit no cal poder llegir el diari sota d'un fanal i que la millor llum és la que s'emet en la franja ataronjada.

Recordant uns textos de Mossèn Cinto Verdaguer en la seva obra Al cel del 1896 on deia: la llum del dia és per mirar la terra; / la de la nit, per contemplar lo cel”, observarem que ens poc llocs podem realment gaudir de la seva contemplació.

El concepte de CL fa uns 30 anys que existeix, diguem-ne que és la més moderna de les contaminacions. Avui en dia a ningú se li acudiria de llençar escombraries a l'aigua de l'estany, però fa 50 anys, sí que passava. D'aquí a uns anys a ningú se li acudirà il·luminar malament, però per ara encara no tenim aquesta consciència.
El cel d'Europa marcat per la CL

De fet el Parlament català va dictar una llei, coneguda com la 6/2001 de 31 de maig, sobre l'Ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn, però que per diversos motius té el seu reglament derogat pels tribunals i no és aplicable. S'està en espera, confiem que sigui en un temps curt, d'un nou reglament que permeti aplicar completament aquesta llei.

Igualment el govern d'Espanya va aprovar un real decret 1890/2008, el 14 de novembre, sobre el Reglament de eficiència energètica en instal·lacions d'enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07 del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.

Per tant la normativa existeix, ara només cal complir-la. No es tracta, i menys ara, de fer canviar tots els fanals, per exemple del Passeig de Mn. Constans de Banyoles que es van instal·lar per les Olimpíades del 1992, que no compleixen amb les normes sobre la direcció del flux lluminós, però segur que sí que ho faran els nous models a instal·lar quan aquestes lluminàries estiguin obsoletes i s'hagin de renovar i s'aconseguirà il·luminar el terra més que els arbres.

Cal il·luminar sempre de dalt a baix. En cas que això no sigui possible, cal orientar els focus per a evitar que aquests enviïn llum per sobre l'objecte o edifici a il·luminar.
Orientar els focus per sota l'horitzontal i apantallar-los.
Cal evitar enlluernar als conductors i als vianants.
Des d'Astrobanyoles, socis del col·lectiu Cel Fosc, vàrem iniciar una campanya al 2010 de conscienciació del tema de la CL a ens públics, empreses i particulars, i realment podem confirmar que totes les entitats públiques de la comarca estan al cas de les normatives i les compleixen en totes les noves instal·lacions. No podem dir el mateix dels particulars, ni de les empreses ni dels particular, la majoria dels quals desconeixen completament la paraula contaminació lumínica. Els instal·ladors també les coneixen, però molt sovint s'han de plegar a les exigències de llurs clients.

De totes formes la major part d'ells són receptius i intenten fer, dintre de les seves limitacions, el possible per solucionar el problema, especialment perquè els hi afecta la butxaca si paguen per un consum elèctric que no aprofiten. Només em trobat dos casos de particulars que no han fet cap cas de les nostres indicacions. Un que té llums en formes de globus en les cantonades de la seva propietat, allà pel puig de Sant Martirià i altre al carrer de la Sardana, tots dos llocs de Banyoles, que il·lumina el sostre de la seva terrassa amb un focus des del terra cap a dalt, amb lo qual una bona part de la llum s'escapa fora del seu objectiu.

Sorprenentment a l'inici s'havien trobat molts globus, dels coneguts com tipus xupa-xups, model que només aprofita el 15% de la seva energia per il·luminar el terra i la resta, el 85%, l'envia cap al cel. Fins i tot n'hi havia en empreses que es dediquen a la comercialització d'energia, en llocs com Palol o Serinyà, que en tenien a les seves plantes però hores d'ara ja ho fan corregit. Malauradament encara queden algunes zones amb aquestes lluminàries, com a l'avinguda Mare de Deu del Mont a Cornellà o al costat del pavelló de Can Puig i i l'escola del mateix nom a Banyoles.  
 


A l'esquerra, foto de les llumenàries que tenen les comissaries dels Mossos, en aquest cas a Cervera, il·luminant per reflexió i enfocades mirant al cel. A sobre la modificació feta a la comissaria de Banyoles, encara que no és la millor solució, sí redueix la CL.

Amb altres tipus de lluminàries, que tenen el projector mirant cap al cel i una pantalla corbada a sobre que reflecteix el llum de nou cap al terra, malbaraten el 50% de la seva energia i envien molta llum pels laterals de les pantalles cap el cel, han corregit la posició dels llums, com la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Banyoles i alguna altre, però la majoria, fetes amb el mateix disseny per a tot el país, estan mal enfocades. Igual model s'utilitza en l'aparcament d'una zona comercial al Gironès, al tocar de l'autopista, on existeix un cas clamorós amb més d'un centenar de fanals malbaratant energia.

En altres casos s'ha aconseguit que s'ajustin a l'horari que indica la llei, com la fàbrica de xocolata Torras al Pla de l'Estany o que el tanquin com a la fàbrica d'embotits Casademont al Gironès, encara que aquesta està per poc fora de la nostra comarca, però tenia un potent projector enfocant el seu anunci comercial d'una formada desmesurada mirant el cel.

Altres casos pendents a zona de la Farga són els d'algun supermercat que té una denúncia entrada a l'Ajuntament de Banyoles, per l'autor d'aquest escrit, per il·luminar incorrectament el seu rètol publicitari i no complir els horaris indicats per la llei o altre empresa privada que no canvia els quatre globus que té per il·luminar la seva propietat.

Un altre cas a millorar serien les il·luminacions a les rotondes o places que tenen un fanal ple de focus en totes direccions. Algunes estan perfectes, com la de Porqueres on es troba la ceràmica d'en Lluís Roura tots mirant cap al terra, però d'altres com la de la plaça dedicada a en Xesco Boix a Banyoles, es poden millorar, només reorientant-los cap al terra, que sol ser el problema que tenen la majoria de fanals, que volen il·luminar molta superfície per estalviar-se pals i acaben enviant la llum per sobre de l'horitzontal sense arribar a enlloc i provocant intrusisme. Això vol dir entrant a llocs que no els hi demanen llum, com pot ser el cas d'habitatges particulars. En aquest darrer cas també es produeix un cas d'excés d'intensitat i es podrien estalviar projectors.

Rotonda de Porqueres, bé.
Plaça Xesco Boix, malament.




















En un control fet en col·laboració amb la Universidad Complutense de Madrid al 2011 des del Pla de Martís, anomenat Nix-Nox, en el que s'analitzava la qualitat del cel en tota la volta celeste es va comprovar la forta influència que tenia per impedir veure les estrelles la CL provocada pel conjunt Banyoles-Porqueres-Girona. 

Igualment succeïa en un altre sector dins la influència de Figueres i en un tercer en el que ens arribava la de Barcelona. Quan s'hi va d'observació al Pla de Martís es pot notar ben clarament com una bombolla ataronjada damunt de la zona de Banyoles-Porqueres originada per les inadequades il·luminacions que existeixen. De fet, si ens situem al puig de Sant Martirià i mirem cap a Banyoles veurem que ens enlluernen molts fanals que envien part de la seva llum per sobre de l'horitzontal i ens arriba a nosaltres, perdent-se després al cel. Aquesta mena de bombolla ens impedeix veure cap estrella en aquest direcció entre l'horitzó i fins una alçada de 30º per sobre.

Banyoles vista des del Puig de Sant Martirià. Per no generar gens de containació lumínica cap al cel no s'hauria de veure cap punt de llum.


En teoria des d'un nivell elevat no hauríem de veure cap llum de cap fanal, els vidres d'aquestos haurien de ser plans, no corbats, i enfocats directes cap al terra. Un clar exemple de que això no passa tan sols aquí és quan mirem imatges en el program “El temps” de TV3 i ens ofereixen vistes amb càmeres situades a punts elevats, ja sigui Barcelona, el Vallès o a Berga, en tots els casos es veuen tots els punts emissors de llum i si enfoquessin de forma correcte cap el terra no s'hauria de veure ni un. Tots ells malbaraten l'energia que els contribuents paguen amb els seus impostos i caldria que fossin corregits.

En teoria dins de Banyoles amb una qualitat de cel que ens permet observar estrelles fins a magnitud 4 hauríem de veure prop de mil estrelles, per contra a Barcelona que tenen una qualitat de cel de magnitud 2, només no en poden veure ni un centenar. En el millor lloc, el menys contaminat lluminosament, seríem capaços de veure estrelles de magnitud 6, les més febles que pot captar l'ull humà, i en veuríem unes 9.000. Tot un espectacle que si no el controlem els nostres fills mai el podran gaudir, encara que veure'n tantes també pot ser un problema afegit a l'hora d'identificar les constel·lacions més habituals.

Recordem que preservar la foscor de la nit està d'acord amb la Declaració universal dels drets de les generacions futures (UNESCO): "Les persones de les generacions futures tenen dret a una Terra indemne i no contaminada, incloent el dret a un cel pur."
Imatges del simulador

Si voleu jugar amb un simulador de CL i fer proves de com es veuen les estrelles en funció del tipus de fanals que instal·leu, ho podeu provar en aquesta adreça:

Per a més informació sobre CL podeu consultar:








Publicat a la revista "El Pla de l'Estany" publicada pel Consell Comarcal en el seu nº 76 de l'abril 2014