dimarts, 18 de febrer del 2014

El cicle del carboni


El Sol il·lumina el nostre planeta i amb la seva llum ens aporta energia. Les plantes absorbeixen aquesta energia i mitjançant la funció de fotosíntesi, gràcies a la clorofil·la, realitzen la transformació de l'energia de la llum solar en energia química. Tot agafant aigua del terra i anhídrid carbònic (CO2) de l'aire obtenen molècules més complexes com sucres i oxigen, que alliberen a l'atmosfera. Aquest sucres posteriorment es poden transformar en altres productes orgànics més complexos, com cel·lulosa, lípids i aminoàcids que en el seu moment originaran proteïnes de tipus vegetal. Evidentment tot aquest procés ha significat que el CO2 que hi havia en l'aire ha estat fixat per la planta en molècules orgàniques, és a dir formades per àtoms de carboni, que després seran ingerides per animals.

D'aquesta forma aconseguirem que aquesta altre part de la cadena, els animals, entre els quals ens trobem puguem ingerir àtoms de carboni per a tornar a construir les nostres pròpies molècules. Nosaltres no podem absorbir carboni de cap altre lloc, sinó és menjant vegetals o animals que prèviament l'han absorbit.


Altre funció de la llum solar és, amb la seva energia, evaporar aigua dels mars. Aquesta forma núvols i després cau en forma de pluja o neu, amb el que el CO2 queda dissolt i atrapat de nou per l'aigua del mar o bé dins de la terra on formarà on formarà carbonats i bicarbonats, com són els sòls de la zona lacustre de Banyoles.

Amb els segles o els eons, les plaques tectòniques que formen l'escorça de la Terra es van movent, tan en sentit horitzontal, acostant o allunyant continents i formant muntanyes, com en sentit vertical provocant l'enfonsament d'una placa per sota de l'altre i provocant terratrèmols. Així tots els carbonats que s'havien sedimentat en el fons marí són empesos cap al centre de la Terra, on quan pugen les temperatures passen a forma líquida i si troben alguna esquerda com la sortida d'un volcà són expulsats de nou cap a l'atmosfera. Així es tanca el cicle del carboni, estava a l'aire, fa tot un cicle passant pel animals i torna al terra i d'aquí altre cop amunt.

Penseu que el carboni és l'àtom fonamental de la química i bioquímica que ha originat la vida i sense ells difícilment ens podem imaginar que aquesta es pugui desenvolupar, encara que hi científics que no descarten formes de vida suportades pel silici. De totes formes també calen altres àtoms, anomenats biogènics, com hidrogen, nitrogen, oxigen, sofre i fòsfor per aconseguir tots els productes que ens calen per mantenir la vida de forma activa al nostre planeta.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 171 del març 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada