El Sol il·lumina el
nostre planeta i amb la seva llum ens aporta energia. Les plantes
absorbeixen aquesta energia i mitjançant la funció de fotosíntesi,
gràcies a la clorofil·la, realitzen la transformació de l'energia
de la llum solar en energia química. Tot agafant aigua del terra i
anhídrid carbònic (CO2) de l'aire obtenen molècules més
complexes com sucres i oxigen, que alliberen a l'atmosfera. Aquest
sucres posteriorment es poden transformar en altres productes
orgànics més complexos, com cel·lulosa, lípids i aminoàcids que
en el seu moment originaran proteïnes de tipus vegetal. Evidentment
tot aquest procés ha significat que el CO2 que hi havia
en l'aire ha estat fixat per la planta en molècules orgàniques, és
a dir formades per àtoms de carboni, que després seran ingerides
per animals.
D'aquesta forma
aconseguirem que aquesta altre part de la cadena, els animals, entre
els quals ens trobem puguem ingerir àtoms de carboni per a tornar a
construir les nostres pròpies molècules. Nosaltres no podem
absorbir carboni de cap altre lloc, sinó és menjant vegetals o
animals que prèviament l'han absorbit.
Altre funció de la llum
solar és, amb la seva energia, evaporar aigua dels mars. Aquesta
forma núvols i després cau en forma de pluja o neu, amb el que el
CO2 queda dissolt i atrapat de nou per l'aigua del mar o
bé dins de la terra on formarà on formarà carbonats i bicarbonats,
com són els sòls de la zona lacustre de Banyoles.
Amb els segles o els
eons, les plaques tectòniques que formen l'escorça de la Terra es
van movent, tan en sentit horitzontal, acostant o allunyant
continents i formant muntanyes, com en sentit vertical provocant
l'enfonsament d'una placa per sota de l'altre i provocant
terratrèmols. Així tots els carbonats que s'havien sedimentat en el
fons marí són empesos cap al centre de la Terra, on quan pugen les
temperatures passen a forma líquida i si troben alguna esquerda com
la sortida d'un volcà són expulsats de nou cap a l'atmosfera. Així
es tanca el cicle del carboni, estava a l'aire, fa tot un cicle
passant pel animals i torna al terra i d'aquí altre cop amunt.
Penseu que el carboni és
l'àtom fonamental de la química i bioquímica que ha originat la
vida i sense ells difícilment ens podem imaginar que aquesta es
pugui desenvolupar, encara que hi científics que no descarten formes
de vida suportades pel silici. De totes formes també calen altres
àtoms, anomenats biogènics, com hidrogen, nitrogen, oxigen, sofre i
fòsfor per aconseguir tots els productes que ens calen per mantenir
la vida de forma activa al nostre planeta.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
171 del març 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada