Una de les formes de
recaptar impostos per part dels ajuntaments municipals era
recollir-los en funció de l'ofici que exercia. Així, buscant en el
Llibre de la Cobranza
del Real Catastro de
la Vila y terme
de Bañolas en lo
any del 1750 arriba a sortir
una llista de 43 oficis que pagaven impostos en aquell temps, que
posada per ordre i tal com es troben escrits segons l'ús d'aquell
temps, seria: adroguer, apotecari, arrancallosas, ataconador, baster,
blanquer, boter, botiguer, cadirer, calderer, calsater, cirurgiá,
clavataire, comerciant, corder, fargaire, ferrer, forner, fuster,
hospitaler, jornaler, mestre de casas, moliner, musich, nocaire,
notari, pagés, paparer, parayre, pasamaner, paroler, procurador,
retorcedor, sabater, sastre, serrador, serraller, tallador, tarricer,
teixidor, tintorer, traginer i treballador.
La major part d'ells eren
oficis manuals i sense necessitat de fer estudis, cosa normal en
aquells temps. De totes formes semblaria que alguns cas sí que eren
necessaris, com podrien ser apotecari, -a qui li calia estudiar
farmàcia-, cirurgià, -li calia estudiar medicina- i notari i
procurador -que els calia estudiar dret-.
Classificant els oficis
en funció del material o bé del ram que toquen, podríem començar
pels que toquen el metall. En el cas del ferro, serien clavataire,
fargaire, ferrer i serraller i per tocar altres metalls el calderer i
el peroler. En quan a la fusta serien el boter, cadirer, fuster i
serrador.
Els que toquen el ram de
la roba serien per una banda els relacionats amb la preparació del
teixit i per altre amb la seva elaboració, el blanquer, calsater,
nocaire, paraire, pasamaner, retorcedor, sastre, teixidor i tintorer.
També es podrien incloure els relacionats amb les sabates com
l'ataconador i el sabater.
Dintre del ram de
l'alimentació trobaríem el forner, moliner i tallador, qui seria
una mena de carnisser. En el món relacionat amb els animals
trobaríem al baster i el traginer. I amb el món de la construcció
l'arrancallosas, qui arrencaria les lloses de les pedreres i el
mestre de casas, qui seria el precedent de l'actual arquitecte.
Quedarien altres oficis
podríem dir que lliures com el botiguer, comerciant, jornaler,
pagés, traginer i treballador. A més tindríem l'hospitaler, qui
regenta una fonda i dóna hospital, el corder, qui fabrica cordes, el
terrisser i el músic.
També es pagaven
impostos per posseir animals, així que tan el burro, cavall, mula i
matxo pagaven impostos. Altre forma de recaptar impostos era gravar
la casa on s'abita (sic) i son personal, així com pels censos que es
cobraven. Les viudes també pagaven un impost, encara que no queda
clar sota de quin concepte.
Si fem un recompte del
total d'impostos cobrats per oficis surt que sota del nom de teixidor
n'hi ha 77 persones, inclosos dos amb l'especificitat de teixidor de
llana. El segueixen en nombre l'ofici de jornaler amb 50 persones. A
distància es troben el corder (14), treballador (11), després
sabater, ferrer, mestre de casas i parayre (8), sastre (7), fuster
(5) i moliner, cirurgiá i paroler (4).
Fent la mateixa relació
al 1849 del llibre de la “Contribución Industrial
y de Comercio” on es
classifiquen les indústries i oficis per classes es troben: abacero,
administrador de fincas rústicas y urbanas, agente de negocios,
albardero, albeitar, baños portátiles, barbero, bodegonero,
boticario, cacharreria o alfarero, café, calderero, carnicero o
cortante, carpintero, cerrajero, cirujano, cirujano romancista,
confitero, cordelero y soguero, espartero, especulador de frutos de
la tierra, fosforero, herrero, hojalatero, maestro de obras, médico,
mercader de paños, mercader de ropa sin usar, mercader de sedas y
sintas, molino de chocolate movido a mano, molinos de aceite, molinos
de represa, notarios, olleros que venden por las calles, pastelerías
o semuleros, quincalla, sastre sin almacén o con, sillero, tendero
de jamón salsitcheria y otros embutidos, tienda de aguardiente,
tienda de paja y algarroba, tienda de pan, tienda de vidrio,
tintorero, traficante en trapos y papel, tratante de maderas del país
o serrador, tratante en cáñamo, tratante en carbón, zapatero.
Aquí la primera cosa que
destaca és que ja els trobem escrits en castellà, aspecte que de
mica en mica s'ha anat implantant a partir del 1830, encara que
potser en els documents d'ordre interns, per tan no oficials, es
mantenia un cert ús de la llengua catalana.
Després s’observa que
dels 48 oficis esmentats una dotzena tenen relació amb el comerç,
oficis que es dediquen a vendre productes que ells mateixos no
fabriquen, sota el nom de mercaders, tenders o tractants, a més
d’administrador, agent, especulador i traficant, com serien:
administrador de fincas rústicas y urbanas, agente de negocios,
especulador de frutos de la tierra, mercader de paños, mercader de
ropa sin usar, mercader de sedas y cintas, tendero de jamón
salsitcheria y otros embutidos, tienda de aguardiente, tienda de paja
y algarroba, tienda de pan, tienda de vidrio, traficante en trapos y
papel, tratante de maderas del país o serrador, tratante en cáñamo,
tratante en carbón.
És curiós el nom que li
atorguen al que avui anomenaríem com intermediari, li diuen
“especulador”, nom que actualment quasi seria ofensiu i que poca
gent ho acceptaria com a ofici encara que hi tingués relació amb
aquesta activitat. Igualment passaria amb l’ofici de traficant.
Com oficis amb estudis
només apareixen boticario, cirujano, médico i notario. Doncs el
cirujano romancista segons la definició que es troba al diccionari
Alcover-Moll correspon a una persona que no ha fet estudis
universitaris en llatí i per això parla una llengua romance, encara
que també faci petites operacions.
Dedicats al ferro i la
fusta calderero, cerrajero, herrero, hojalatero, per un costat, i
carpintero i serrador i sillero per l’altre. En total tres oficis
menys d’aquests gremis.
Dels que tenien relació
amb el teixit i les sabates sorprenentment només s’esmenten el
sastre i els mercaders de diversos tipus de roba. Per contra lligats
al gremi de l’alimentació en surten diversos com carnicero o
cortante, confitero, pastelerías o semuleros a més dels diferents
tipus de botigues com bodegonero, café, aiguardent o alimentació
com pernils i embotits, pa. Com nom poc habitual ara apareix
l’abacero que seria l'adroguer actual. També tenen relació els
molins, ja siguin de chocolate movido a mano, de aceite o de represa.
Igualment apareixen uns banys portàtils.
Relacionats amb el món
dels animals només es citen el albardero o baster i el botiguer de
palla i garrofes. Per contra apareixen altres oficis dedicats a la
venda de petits objectes, que ara trobaríem en una ferreteria, com
cacharreria o alfarero, quincalla, que altres anys s’esmenta com
buonero així com l’ollero que vende por las calles.
També apareix el
traficant en draps i paper que potser els venia als molins per a fer
paper. D’igual manera trobem el barbero i el fosforero, així com
l’albeitar, una mena de veterinari pràctic però sense estudis.
Segueixen apareixent el cordelero i soguero, així com el nou
espartero. També sorgeix un nou ofici que podria indicar una
evolució social com seria el tractant en carbó, un nou material per
escalfar les cases i fer treballar les empreses.
Evidentment també paguen
les indústries, així apareix l'apartat de la indústria de la llana
i del cotó, on es paga en funció de las cardes, fusos i talers.
També hi ha blanqueries, fàbriques de paper i sabó, així com un
martinet d'aram.
Resumint sembla com si
entre els dos llistats, el del mitjà segle XVIII i el del XIX, no
apareguessin com contribuents en el darrer els oficis més manuals,
doncs aquestos han passats de ser 218 contribuents sobre un total de
232 persones, un 94%, a un valor de 48% al cap d'un segle, 90 oficis
manuals sobre un total de 187 persones controlades. Però sí que es
veu néixer una classe social mitjana que és la del botiguer,
tractant, mercader, com es vulgui dir, que no elabora ell mateix el
producte que ven, però sí que es una figura important, a l’hora
de fer efectius els impostos.
Publicat
a la "Revista de Banyoles" en el seu nº 963 del gener 2014
