diumenge, 3 de novembre del 2013

Mecànica clàssica o quàntica


Des que l'home va tenir capacitat per raonar va intentar donar explicacions a tots els fenòmens que presenciava amb més o menys encert. Així va començar l'astronomia estudiant el moviment dels planetes i concretant que els elements bàsics, segons els grecs, eren quatre, aigua, aire foc i terra. Així va continuar el tema fins al segle XVII en que Newton, basant-se en estudis previs de Galileu, Copèrnic, Brahe i Kepler va determinar els principis bàsics de la nova Mecànica, predient els moviments dels planetes. Va ser el naixement de la Física clàssica la qual explicava perfectament tot el món observable en aquell temps.

Tot va seguir igual fins que la tècnica va donar un pas endavant i es va poder observar el món amb més detall, tan micro com macroscòpicament. Així a primers del segle XX Einstein va revolucionar- la demostrant que la llum a més de comportar-se com una ona també ho podia fer com una partícula, oferint una dualitat impensable fins al moment. A més va revolucionar també el concepte d'espai-temps que va passar a ser relatiu en lloc d'absolut com deia en Newton.

Al mateix temps en Planck va posar les bases de la mecànica quàntica dient que l'energia només es podia transmetre en paquets, que no era un continu sinó que era discreta i només podia prendre certs valors anomenats “quantums”. 
Posteriorment en Heisenberg va plantejar el principi d'incertesa que diu que a una partícula no se li pot conèixer amb certesa la posició i l'energia, entenent-la com moment, que porta per damunt d'una certa exactitud. Un altre físic en Schroedinger va formular la seva equació o funció d'ona on descriu un sistema físic al llarg del temps tan micro com macroscòpic. Seria similar a l'equació de Newton en la física clàssica.

Cap a 1930 els grans físics del temps reunits a Copenhagen van acceptar els principis de la mecànica quàntica, així com la teleportació, efecte túnel, superposició, entrellaçament, que assenten les bases d'aquesta teoria.

Així doncs tots els efectes macroscòpics es poden descriure amb la teoria de la relativitat general d'Einstein, però arriba un punt extrem on l'energia és tan gran, cas dels forats negres, o les distàncies tan petites, mida de les partícules elementals, que aquesta llei no es pot aplicar i cal entrar-hi en la física quàntica. Per ara en aquest dos punts extrems no lliga una teoria amb l'altre, xoquen de forma frontal. Caldrà veure en un futur com es poden unificar aquestes dues teories, si s'aconsegueix crear una teoria del Tot. Per ara els científics ho estan estudiant basant-se en la teoria de supercordes i en la teoria de la gravetat quàntica de bucles. A veure què passa.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 167 del novembre 2013