Des de ben al principi
els primers homínids ja es feien preguntes i la pregunta que es
feien quan era de nit i miraven el cel ple d'estrelles era què eren
aquells puntets brillants que es movien de posició lentament al
llarg de la nit i cada nit.
Ara ja hem aprés més i
sabem que aquests puntets majoritàriament són estrelles, però
també ens podem trobar planetes i fins i tot podem observar
agrupacions d'estrelles com cúmuls o galàxies i tot això a simple
vista, amb la condició de que no tinguem contaminació lumínica.
Si volem aprendre a
observar millor us recomano que llegiu la guia d'iniciació a
l'astronomia que trobareu a la pàgina d'Astrobanyoles a
www.astrobanyoles.org a
la columna del costat esquerra.
Bàsicament us iniciarem
en com observar el cel. La primera recomanació serà conèixer el
cel, això vol dir tenir a mà un mapa del cel de nit, un planisferi
de paper o la seva nova versió digital per tauletes o mòbils, i
aprendre a identificar les estrelles. Saber identificar les
constel·lacions en les que s'agrupen, que de fet només és una
regla per recordar com agrupar-les segons uns patrons d'uns dibuixos
més o menys estilitzats pensats pel grecs fa algun miler d'anys.
Així ja sabrem on tenim
el nord i el sud. També ens caldrà saber per on circulen els
planetes i la lluna, que és pel pla del Sol, o sigui el que es
coneix com la línia eclíptica. I que tots els objectes celestes
surten a l'hemisferi nord, per l'est i es ponen per l'oest. Un cop ja
tenim assolits aquests coneixements bàsics ja podem donar un pas
endavant i passar a una etapa posterior per tal d'avançar poc a poc
i evitar frustracions.
Ara us recomano observar
el cel amb prismàtics. Es veu ben diferent, és com si agaféssiu un
tros de cel i l'ampliéssiu amb una gran lupa. On abans vèieu a ull
nu alguna estrella, ara us poden aparèixer dotzenes. Aquí és
important saber a quina constel·lació i a quina estrella esteu
mirant doncs haureu d'entrar a mapes d'estrelles més detallats i és
més fàcil cometre errors d'identificació. Però la seva grandesa
serà poder veure escenes que ni a simple vista, per falta de detall,
ni amb telescopi, perquè observen zones més petites podreu veure
mai. Simplement és una altre forma d'observar el cel.
Un cop superat aquest
nivell, ja podeu pensar en entrar al següent, l'observació amb
telescopi. Però abans de començar cal que us pregunteu quina mena
d'objectes voleu mirar, si us voleu dedicar a observació planetària
o si voleu observar cel profund amb cúmuls, nebuloses i galàxies.
La decisió és important doncs el model de telescopi a comprar està
en funció del que voleu observar.
De totes formes no penseu
mai que amb un telescopi podreu veure les imatges que ens presenten
els llibres d'astronomia, doncs són fotos fetes per telescopis
espacials i quasi sempre retocades amb colors per a fer-les més
impressionats. El cel de nit a nivells aficionat és quasi bé tot en
blanc i negre.
