divendres, 2 d’agost del 2013

La relació entre la Lluna i la Terra


El nostre planeta existeix des de fa 4.600 milions d'anys i la Lluna es va crear després d'un xoc que es va produir uns 500 milions d'anys més tard. En aquell moment les restes del xoc que van escapar de la superfície terrestre es van aglomerar per formar el nostre satèl·lit i estaven molt més a prop que ara. Avui en dia la lluna fa una òrbita no circular al voltant de la Terra i es mou entre els 350-400 mil km de distància de nosaltres.

Però en aquell moment de joventut, la Lluna només es trobava a uns 20.000 km, així que la seva influència sobre el nostre planeta era molt més forta. Un dia durava al voltant de 5 hores i les marees pujaven i baixaven centenars de metres. Degut a aquests moviments de marea la Lluna ha anat accelerant la seva velocitat i la Terra l'ha anat disminuint fins a les 24 hores actuals. Però això no s'acabarà aquí, continuarem en aquest procés d'alentiment, fins que d'ara a milions d'anys quedarem atrapats en un moviment sincrònic i sempre oferirem la mateixa cara al Sol, tal com la Lluna ens l'ofereix ara a nosaltres.

Altre conseqüència de les forces de marea que frenen la Terra és que la Lluna cada any s'allunya 38 mm de nosaltres. Aquesta mesura ha estat comprovada des que els coets Apollos americans i les sondes Lunokhod russes, als anys 1969-70, van deixar instrumentació damunt la seva superfície i per mesures del temps en que triga en anar i tornar un raig làser s'ha pogut confirmar. O sigui que finalment la Lluna es situarà tan lluny de nosaltres que ja no ens influirà, però ens haurem detingut en la rotació diària, les marees ja no existiran i el mar serà una tranquil·la piscina pel que afecta a les marees.

Però encara tindrem un altre fenomen que serà totalment nou per a la gent que hi habiti en aquells moments, l'eix de rotació nord-sud entre els pols podrà variar de posició i col·locar-se en qualsevol altre. Tot degut a aquesta falta d'influència de la Lluna permetrà que la Terra roti al seu albir. Actualment la Lluna ens estabilitza aquest eix que es manté inclinat 23º respecte de l'eclíptica, que és el pla horitzontal del Sol. Aquesta alternança de l'orientació vers el Sol ha permès que tinguéssim els quatre canvis estacionals cada any, primavera, estiu, tardor i hivern i que la vida s'adaptés a ells. Ara bé si els pols rodolen avall i es col·loquen a l'equador i l'eix de rotació enfoca directament cap al Sol, escalfant permanentment una part del planeta i mai l'altre, què passarà amb la vida? Quins tipus de vida podrà seguir endavant? Els canvis que això representarà seran petits i les espècies es podran adaptar o potser hi haurà una nova extinció?.

 
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 165 del setembre 2013

dijous, 1 d’agost del 2013

La xocolata a Banyoles entre els segles XVIII-XX (II)


Entre 1861 i 1918

En els llistats de Matricula de Subsidi de l'any 1861 apareix que en Jayme Domenech que al 1851 sortia com propietari d'una botiga i com fabricant de licors ubicada a la plaça Antigua, l'actual del Teatre, la cedeix al seu fill Joaquim i que aquest es dóna de baixa del “molino de chocolate con un rodillo de velocidad” i ho traspassa a Pedro Abril y Molinet i que aquest ho canvia de lloc, doncs al 1864 està domiciliat al carrer Canal encara que podria ser una de nova doncs en J. Domenech torna a sortir a la plaça Antigua al 1866.

En qualsevol cas al 1866 apareixen les dues fàbriques de xocolata, la d'en Domenech i la de n'Abril “con una piedra de tahona”. Dos anys més tard apareix una nota a nom de Miquel Sellàs, antes Pedro Abril, com fabricant de xocolata amb una pedra de tafona.

Confiters a l'any 1869
Entre 1868 i 1874 sempre surten en Domenech i Sellàs com “Fcas. de chocolate” a la plaça del Teatro i a Término i 12 persones més sota l'epígraf d'”Artes y Oficios” com confiters.
L'any de 1870 és el primer en que els impostos es cobren en pessetes, l'any anterior encara es pagava en escuts i mil·lèsims.

Del 1875 no es troba documentació i a partir del 1876 fins al 1885 apareixen dues fàbriques de xocolata a nom de Joaquín Domenech i Antoni Torrent Marca, qui també surt com propietari d'un molí d'oli en la “calle Nueva”. En el document del 1886 apareix tatxat el nom de Domenech i al costat està escrit Felip Trullàs. Igualment la fàbrica Torrent passa d'Antonio a José aquest any. En tot aquest període continuant apareixent entre 7 i 11 confiters donats d'alta cada any. A l'any 1889 apareix tatxat el nom de Felip Trullàs com si causés baixa.

Fàbriques de xocolata al 1885

Una nota del Diario de Gerona de l'11 de juny de 1893 comenta que “Ha sido nombrado proveedor de la Real Casa, el conocido fabricante de chocolate, D. José Torrent Alsius de Bañolas. Felicitamos por tan honrosa como merecida distinción al inteligente industrial

Ja l'any 1896 només s'esmenta únicament a en José Torrent Alsius del carrer Escrivanies que té una fàbrica de xocolata amb un cilindre major de 36 a 45 dm2 mogut per aigua a mas Hort i també una “prensa de aceite de rincón” al mateix indret. Tot segueix igual fins al 1905 en que apareix el nom de Vda. de José Torrent com propietària.
Diario de Gerona de l'11 de juny de 1893

Al 1905 ja consta una fàbrica de xocolata a nom de Luís Tremoleda, qui feia la marca “El Lago” al carrer Girona, a més de la de la Vda. Torrent. Tot segueix igual fins al 1910 en que sorgeix una nova fàbrica de la qual és propietària Dolores Torras, qui també fabrica electricitat en un salt d'aigua i posseeix una “prensa de husillo” amb un segon salt d'aigua.

El fet més destacable dels registres de l'any 1914 és que apareix la màquina d'escriure en els llibres oficials i la lectura és molt més fàcil i sense interpretacions.

En Tremoleda surt amb el nom tatxat al 1915, però continuen la Torrent i la Torras. Fins al 1918 en que en el mes de novembre es dóna de baixa la refinadora de xocolata i el molí que estava a nom de la Vda. Torrent i en el de desembre es dóna d'alta a nom de Santiago Torrent Privat una refinadora industrial de 80 dm2, un molí de canyella i un salt d'aigua al 10%, domiciliat tot al carrer Escribanies.


Curiositats de la xocolata

El principal punt d'exportació corresponia a les zones compreses entre el que avui és Mèxic i Veneçuela. Fins al 1728 només es consumia a Espanya fins que en aquell any en Felip V va vendre el secret de la seva recepta i el consum de xocolata, com beguda, es va estendre per tota Europa. Per dissimular el seu gust, que no agradava a tothom, es consumia barrejat amb sucre, vainilla o canyella i, fins i tot, ou o mel.

Una curiositat sobre la menja de la xocolata es va produir al segle XVI quan es va plantejar la polèmica sobre si el menjar xocolata trencava el dejú. Les opinions foren tantes i tan diverses que a la fi el Papa Pau V, estem parlant del temps d'en Galileu, va tenir que intervenir dient que no trencava el dejú amb una cèlebre frase “Hoc non frangit ieunium (Això no trenca el dejú).

Al segle XVII es va fer coneguda una poesia que intentava millorar les relacions entre la xocolata i l'església, que deia:
Oh divina xocolata
Que agenollada et molen,
Mans plegades et baten,
I ulls al cel et beuen.”


On es citen les tres postures que s’adopten per a treballar la xocolata i que poden tenir un caire religiós: amassar amb la pedra, moure amb el molinet i finalment assaborir-la.

També hi ha qui diu que va ser un frare qui va fer arribar el cacau al monestir de Pedra a Saragossa i van ser ells els que van començar a estendre la xocolata com beguda un cop preparada la rajola “a la pedra”. El quant al seu consum aquest fa que la xocolata adquireixi rellevància social, religiosa, política i econòmica en diverses societats, no tan sols medicinal com era en un principi.

El primer llibre documentat que parla de la xocolata va ser l”Apologia Chirurgica" de El Licenciado Antonio Colmenero de Ledesma, Medico, y Cirujano de Ecija (1622) on ja descrivia algunes receptes per a la seva preparació.

La paraula bombó va aparèixer al segle XVIII a París quan es va començar la moda de menjar-lo en trossets a qualsevol hora i el trobaven doblement bo, d'aquí la paraula francesa “bon bon” que ha acabat sent el nostre bombó.

I per acabar una recomanació, la xocolata és un producte “molt senyor”, és a dir que no vol ni fred ni calor en la seva conservació, doncs en aquests casos es podria arribar a separar l'emulsió que formen els seus components i aparèixer alguna taca blanca que seria la mantega de cacau que s'ha separat. El millor és comprar-la i consumir-la el més fresca possible i no deixar-lo massa temps dins d'un armari per evitar que vagi disminuint la qualitat del producte, i això és aplicable tant a rajoles coma bombons.

Ara per a celebrar haver llegit aquest article ens podem anar a menjar un tros de pa amb xocolata, com ho fèiem fa uns anys, què n'és de bo¡¡ i que us aprofiti.

Publicat a la "Revista de Banyoles" en el seu nº 958 de l'agost 2013