diumenge, 7 d’octubre del 2012

L'Univers

La definició, segons el diccionari, d'univers és la del “Conjunt de tot allò que existeix”. En temps dels grecs la terra era plana i es trobava envoltada d'esferes on es trobaven els planetes i les estrelles. La terra es trobava al centre de l'univers i tot girava al seu voltant. Amb aquesta idea es va romandre fins arribar a Copèrnic, Galileu i Newton ja als segles XVI-XVII en que es va canviar el concepte, provocant una veritable revolució científica.

L'astrònom polac va situar la terra donant voltes al sol i aquest com centre del sistema solar, que en Galileu confirmà. D'altre banda el físic anglès va crear una nova forma de fer càlculs amb la física i va crear el que anomenem Física Clàssica, on apareix per primer cop el concepte de gravetat i on l'espai i el temps són unitats absolutes i tot es pot calcular i determinar amb exactitud si es coneixen totes les variables necessàries.

Així fins a primers del segle XX on Einstein i Planck van donar un pas endavant, fent la segona revolució científica, amb la Teoria de la Relativitat el primer i amb la Quàntica el segon i van trencar el motlle de la mecànica clàssica. Amb la Relativitat, l'espai i el temps ja no eren absoluts, sinó relatius, i es podien deformar en funció de la massa i de la velocitat de la llum.

Amb la Quàntica el canvi encara va ser major. Ja res era fixe ni tampoc es sabia on estava, només es coneixia la possibilitat de que estigués en un cert lloc en un cert moment, res més, era la famosa funció d'ona definida per Schroedinger. El fet de que una cosa passés era només una probabilitat i no es definia un resultat fins que s'experimentava i s'obtenia una mesura.

Multiversos

Però aquí no acaba la cosa, com que amb les matemàtiques que s'apliqueven a la quàntica totes les coses podien succeir i tenien la seva probabilitat de que succeïssin i tot era possible matemàticament, va sorgir l'opció de que allò que en el nostre Univers no hagués ocorregut, passés en un altre. Així va néixer la teoria dels múltiples universos o dels multiversos o de los “muchos mundos”, hipòtesi desenvolupada per Hugh Everett, a mitjans dels anys 1950, tot buscant una alternativa a la teoria de la gran unificació i la teoria de cordes amb les seves múltiples dimensions.

No us heu trobat mai en la situació d'estar entre mig de dos miralls i veure com qualsevol moviment que féssiu es reproduïa de forma infinita dins del reflex inacabable dels miralls?

No podria ser que una cosa que observem que passa aquí, potser no ha succeït en un altre univers i que siguin universos diferents, o paral·lels, cadascun amb el seu passat i el seu futur?.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 155 del novembre 2012