dissabte, 3 de setembre del 2011

L'Astronomia i la Química

Aquest any 2011 va ser declarat per la Unesco com l'Any Internacional de la Química, tal com l'any anterior ho havia estat de l'astronomia.

¿Heu pensat algun cop quina és la relació entre l'una i l'altre?. La resposta és senzilla, doncs l'astronomia estudia la llum que ens arriba de les estrelles, galàxies, o qualsevol altre cos i, a partir del seu estudi, fa les interpretacions adients i la química, juntament amb la física, és la causant d'aquestes emissions. Això és l'Astroquímica.

De fet arriben al nostre planeta ones a tot el llarg de l'espectre electromagnètic, tan de raigs gamma, com visibles o de ràdio. Algunes queden retingudes, afortunadament, per la nostra atmosfera, d'altres la traspassen. Per això s'envien a l'espai diferents tipus de telescopis, uns per a estudiar una franja de l'espectre, com per exemple l'infrarroig i altres, posem per cas, els raigs gamma o els X. Cadascú ens dona informació de la seva zona d'estudi i sumant-les totes tenim una informació més acurada de l'objecte estudiat.

Espectre d'emissió del sodi
La primera persona que va estudiar l'espectre, en el seu cas el visible, fent-la passar a través d'un prisma va ser l'Isaac Newton al 1671, quan va publicar la seva obra “Òptica”. Uns cent anys després el poeta alemany Goethe també es va interessar en aquest tema.

L'estudi de l'espectre es denomina espectroscòpia i consisteix en analitzar les línies que ens mostra el cos que estudiem i que fem a través d'un aparell anomenat espectroscopi. Normalment solen ser unes ratlles que corresponen a emissions en una longitud d'ona determinada de l'espectre. Són com una emprenta dactilar única per a cada compost químic. Així hem pogut saber quins d'aquestos es troben a diversos llocs de l'espai.

Això és degut a que els electrons que envolten el nucli d'un àtom, quan s'exciten i guanyen energia, al tornar a l'estat habitual, saltant d'una òrbita a una altra de menys energia, la tornen a emetre, i això és el que captem amb els nostres instruments de detecció, ja siguin telescopis o simplement els nostres ulls, si l'emissió està dins de la zona del visible.

Cal saber que l'element conegut com heli es va descobrir, l'any 1868, mirant l'espectre de la llum que arribava del Sol, i analitzant-lo es van veure unes ratlles que no corresponien a cap element existent al nostre planeta. També és prou coneguda l'anècdota de dos savis alemanys, en Bunsen i en Kirchoff, que observant amb un espectroscopi de butxaca un incendi al port d'una ciutat distant 30 km, van deduir que s'estava cremant una fàbrica de salaons, només veient les ratlles que es veien a l'espectre de les flames, doncs mostrava les ratlles típiques del clorur sòdic, la sal comuna.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 142 del octubre 2011