dimecres, 2 de març del 2011

Saturn

Aquest mes parlarem d'un tema més clarament d'astronomia, ho farem del planeta Saturn. És el sisè planeta del Sistema Solar i el segon més gran, després de Júpiter, i també l'únic que presenta uns anells que l'envolten i que són visibles des de la Terra. Ja era conegut en temps dels babilonis, encara que el seu nom prové del déu romà de l'agricultura i ha donat origen al nom anglès del dissabte, que es diu saturday en aquella llengua. 

Té una densitat tan baixa 0,7 g/cm3 que si el poséssim sobre l'aigua del mar suraria. És un planeta dels anomenats gasosos, la seva atmosfera està composta majoritàriament d'hidrogen i heli amb temperatures de l'ordre de -170ºC. El seu dia dura una mica més de 10 hores i el seu any, el que triga en fer una volta sencera al Sol, és de 29,5 anys dels nostres. Les tempestes a la seva superfície poden originar vents de fins a 1.800 km/h.

Comparació de grandària entre Saturn i la Terra
En Galileu va ser el primer en observar-lo però va veure, amb el seu senzill telescopi de 20 augments, una figura tan estranya que no va poder interpretar que tingués anells, veia com unes orelles enganxades al planeta. Va ser en Huyghens al 1659 qui va dir que estava envoltat per anells equatorials i Cassini qui primer els va estudiar. El planeta és l'últim visible a ull nu, però per a veure els anells cal un mínim d'augments, ja sigui amb un bon llargavistes o un telescopi petit.

Fins al 1977 es considerava que era l'únic planeta amb anells al seu voltant. Aquest tenen menys d'un km de gruix però arriben fins 250.000 km de diàmetre. Els anells són partícules de gel, roques petites i pols. Cada 15 anys es col·oquen de perfil i no es veuen des del nostre planeta, es coneix com l'equinocci dels anells. Un altre aspecte a destacar són els satèl·lits pastors, com Atlas, Prometeu o Pandora, important per mantenir els anells tal com estan, confinats en unes estretes franges i amb espais buits entre ells.

Els nou anells coneguts no són completament plans, encara que normalment tenen 1 km de gruix. La sonda Cassini va detectar ondulacions i parets de troços de gel de fins a 4 km d'alçada en alguns d'ells.


Al 1979 va ser visitat per la sonda Pioneer 11 i per les Voyager. La Cassini el va visitar al 2004 i encara hi és. Els seus satèl·lits més importants són Tità, l'única lluna del Sistema Solar amb atmosfera pròpia important, Rea, Iapet, Dione i Tetis, amb un diàmetre superior als 1.000 km. Però fins a 2 km ja se'n coneixen un total de 60.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 137 del maig 2011