Fa uns dies va sortir de
nou una notícia als medis de comunicació que deia “Nou planeta
habitable”, quan es va detectar el sisè planeta al voltant d'una
estrella nana vermella, de nom Gliese 581, que es troba a la
constel·lació de la Balança a uns 20 anys llum de nosaltres. Això,
vol dir que viatjant a la velocitat de la llum el viatge d'anada
duraria 20 anys i, ara per ara, amb les màquines actuals no podem
anar més que a una mil·lèsima part d'aquesta velocitat. En resum,
que poden ser habitables, però per a la vida que ja hi pugui haver
enllà, no per a nosaltres.
A l'article publicat en
aquesta revista a l'agost ja començàvem a parlar d'exoplanetes,
avui entrarem una mica més a fons per saber que vol dir aquesta
notícia i quin abast té.
Llegint els diaris
semblava que ja poguéssim anar de viatge demà passat a viure en
aquest planeta si tinguéssim algun problema en aquest nostre i res
més lluny de la realitat. L'única cosa nova que sabem és que la
temperatura del nou planeta està entre -37 i -12ºC, en aquestes
condicions sembla que pugui contenir aigua en forma de gel, o sigui
que es troba dins del que els astrònoms anomenen “zona habitable”
d'una estrella, la zona on no fa ni massa calor ni massa fred. Dins
del nostra sistema solar correspondria únicament a la Terra i Mart,
doncs Venus ja és massa calorós i Júpiter massa fred. Aquest nou
planeta presenta les seves condicions de temperatura mitjana
superficial entre les de la Terra i Mart, així doncs és un bon
candidat per a tenir aigua en superfície.
Des del 1995 en que es va
descobrir el primer exoplaneta, planeta fora del nostra Sistema
Solar, per Michael Mayor i Didier Queloz de l'Observatori de Ginebra,
s'han descobert ja prop de 500 exoplanetes, degut principalment a que
s'han millorat molt les tècniques de detecció.
 |
Comparació dels planetes
del sistema solar
(fins a
Júpiter) i de
Gliese 581, a escala de distància.
|
Hi ha diversos mètodes
de detecció, com :
- Determinació de la velocitat radial de l'estrella, consistent en l'estudi de l'efecte Doppler, la desviació de la longitud cap a la banda vermella o blava, que sofreix la llum que emet l'estrella degut a l'estrabada originada per la força de la gravetat que exerceix el planeta sobrer l'estrella.
- Trànsit, que consisteix en observar la brillantor de l'estrella i veure si sofreix alguna variació causada per planetes que li passin pel davant.
- Astrometria, consistent en arribar a detectar la mica d'oscil·lació que li provoca la gravetat del planeta a la seva estrella. Permet detectar planetes grans, tipus Júpiter.
- Observació directa, tal com fan els telescopis Corot de l'ESA (Agència Espacial Europea) i Spitzer de la NASA
- Microlents gravitatòries o per lents gravitacionals, però ja són mètodes menys sistemàtics, per casuals, i més difícils d'utilitzar
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 132 del desembre 2010
